El dia 16 d'abril a les 12h hem presentat a la Universitat de Barcelona el Manifest Sobre Família i Diversitat Sexual:
MANIFEST SOBRE FAMÍLIA I DIVERSITAT SEXUAL
Promogut per l'Associació de pares i mares de gais i lesbianes
En els nostres temps, l'aprofundiment en la lògica de la democràcia està comportant la lenta però inexorable desaparició de totes les barreres de discriminació social per causes moralment no valorables: el sexe, la raça i les creences. Mirem enrere i ens en felicitem: quanta sofrença inútil, quanta submissió arbitrària, quanta autonegació no s'ha estalviat! I en aquest context, els pares i mares de gais i lesbianes veiem amb estupefacció com els nostres fills i filles resten encara víctimes d'una legalitat i d'una pràctica social que els segrega i estigmatitza. Segueixen obligats a ocultar-se sense que hagin fet res més que ésser el que són, malgrat que ja sigui una opinió comuna que l'exercici de la seva personalitat i de la seva orientació sexual no suposa cap dany ni per a les persones ni per a la societat, sinó tot el contrari: és ben patent la seva enriquidora contribució a la construcció social.
Nosaltres, els seus pares i mares, sabem tota l'angoixa amb què han viscut la seva adolescència, quan miraven l'horitzó i no veien enlloc referents positius amb què identificar-se, sinó un futur de befa pública i demonització dels seus sentiments. Molts d'ells han sucumbit en una absurda i tràgica lluita contra si mateixos, en què han pagat un trist tribut d'inestabilitat mental i devaluació de la seva autoestima.
Tot i que sabem que l'¡maginari col·lectiu evoluciona lentament, creiem que ja es donen les condicions per reclamar un decidit impuls per a la recuperació dels nostres fills i filles com a membres de ple dret de la societat, abolint així la darrera frontera de segregació gratuïta.
Ens adrecem a tota la població i als poders públics que la representeu, i us diem: penseu que hi ha molts milers d'adolescents i joves catalans iniquament condemnats a un sofriment destructor que els lleva la il·lusió de viure i qualsevol perspectiva de felicitat; que això s'esdevé sense cap motiu racionalment sostenible; que ja és hora d'assumir el deure moral de reparar tant de mal. Per tot això, l'Associació de pares i mares de gais i lesbianes us demana una reflexió generosa per tal de foragitar els prejudicis gratuïts que condemnen la diferència i, també, la vostra adhesió al següent MANIFEST
2. Tant pel que té d'emblemàtic com per la seguretat jurídica que se'n deriva, és del tot imprescindible que es faci menció explícita del respecte a la diversitat sexual de les persones com un dels objectius generals dels ensenyaments de primària i secundària.
3. El fet que la identitat sexual de les persones se sol fer conscient a l'escola implica que és justament aleshores que importa més intervenir. És llavors quan es necessiten referents positius que ajudin a superar l'angoixa de l'estigma i permetin de concebre un horitzó obert a l'esperança. Això suposa que les autoritats educatives han d'introduir en els currículums oficials tant el coneixement de la diversitat sexual com la seva consideració des del respecte i la solidaritat.
4. Per idèntics motius, és urgent que els materials didàctics de primària i secundària contemplin la diversitat sexual com un fet existent, normal i sense cap especial connotació moral, com a requisit exigible per a la seva homologació pel Departament d'Ensenyament.
5. Els centres educatius sovint defugen les tasques d'orientació i suport a uns alumnes atuïts per la descoberta de si mateixos, quan més viva és la seva sensació de desemparança. Això no es deu tant a una actitud refractària dels docents com al fet que no saben com encarar-s'hi. Entenem doncs, que és indispensable proveir d'una formació suficient el professorat, sobretot si ha d'exercir la tutoria.
6. Una especial responsabilitat incumbeix als mitjans de comunicació, per la seva gran capacitat d'incidència en la societat. Hem de seguir deplorant el tractament sovint frívol o sensacionalista, si no barroer, amb què contribueixen a perpetuar l'estigma. Els demanem, per tant, l'assumpció d'un codi deontològic que contempli la presentació del fet homosexual en paritat de condicions, sense oblidar la urgència de fer arribar el missatge de la necessitat que les persones homosexuals tinguin una participació fluïda en una societat que es vol integrada.
7. Reclamem la derogació de les lleis sobre la família que encara marquen una frontera homòfoba, i denunciem les diferents instàncies que contribueixen al manteniment d'aquestes lleis d'exclusió, signes de menysteniment moral. Com a mares i pares entenem que és impossible que els nostres fills i filles s'obrin al futur amb esperança si pesa damunt d'ells una forma tangible i legal de condemna.
8. Les administracions públiques han de contribuir a accelerar la normalització de l'opinió ciutadana davant el fet homosexual mitjançant campanyes institucionals decidides, amb el benentès que són aquestes les actuacions que poden tenir més incidència i credibilitat entre la població.
9. La classe política ha d'assumir un compromís de pedagogia pública que faci ostensible l'ideal de la plena integració i normalització del fet homosexual en la vida quotidiana. El discurs polític ha de referir-s'hi sempre que sigui pertinent, sense pretendre d'ometre'l.
10. I, finalment, ens adrecem a tots vosaltes, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que potser heu tingut, per diferents circumstàncies, experiència de situacions de sofriment injust o heu estat objecte de vexació arbitrària. Us demanem l'esforç de posar-vos a la pell de tants nois i noies que viuen en aquesta sensació d'injustícia i arbitrarietat de forma permanent només perquè són diferents. Us demanem que contribuïu, en la vostra esfera d'influència, a educar les mentalitats, i a remoure uns prejudicis que només serveixen per generar un dolor absurd i injust.
Barcelona, 24 de novembre de 2001.
subscrito por 170 pessoas e entidades incluindo PortugalGay.PT
Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes (Barcelona, Espanha)